“Al món d’avui dia li falta plorar”. Amb aquesta frase va referir-se el Papa Francesc a l’emoció mostrada per la nena Filipina que va preguntar-li entre llàgrimes com pot ser que Déu existeixi i permeti la pobresa infantil. “Ella ha formulat una pregunta que no té resposta, una pregunta que només es pot rebre en silenci o amb llàgrimes”.
Jo no segueixo cap religió i molt menys les institucions que les envolten, com és el cas de l’Església catòlica. Jo no crec en cap emissor de Déu ni en ningú que pretengui imposar-me un pensament o altre. Jo només crec en les persones que tenen principis humans i que lluiten perquè cada pas sigui una mica millor i el Papa Francesc encaixa en aquest perfil. No crec en el que ell representa dins el seu títol eclesiàstic sinó en ell com a persona, com a un més de nosaltres.
Avui en dia al món hi ha aproximadament mil dos-cents vint-i-vuit milions de catòlics, o el que equival a vint-i-set vegades la població total de l’Estat Espanyol durant l’any 2014. Aquí és quan un ha d’adonar-se de la importància que té la figura del Papa de Roma: ell és l’encarregat de guiar i aconsellar un tant per cent elevadíssim de la població mundial! Creiem el que creiem hem d’estar satisfets del fet que algú com ell estigui al capdavant d’aquesta institució. No deixa que els vestits o el seguici li facin oblidar les seves creences humanes i no dubta en proclamar-les en tot moment, sense tenir en compte la controvèrsia o les enemistats que pugui crear entre les altes esferes religioses.
Per primera vegada el Papa de Roma parla sense embuts i actua en conseqüència dels principis bàsics d’amor i humilitat que tant poc es compleixen. Encaixa tan bé en la imatge de bondat que ens vol vendre l’Església, que fins i tot un s’arriba a preguntar com pot ser que hagi sortit escollida una persona així!
Al món d’avui dia, ple de convulsions, violència, injustícia i por, li falta plorar, perquè quan un plora i s’eixuga les llàgrimes la foscor es fa enrere i tot es veu amb més claredat i ment freda. A tots ens fa falta alliberar-nos de la tristesa i al món sempre li farà falta que hi hagi gent disposada a allargar la mà i a ajudar-nos a aixecar. Però més important encara: encara que tot sembli negre, sempre hi ha gent així, sempre.
