Abans d’acabar el mes, els informatius del darrer cap de setmana s’ompliran d’alertes sobre l’imminent canvi a l’horari d’estiu, referint de forma recurrent un suposat estalvi energètic esdevingut dogma de fe. A la pràctica però, més o menys emboirats pel canvi horari (qui tingui criatures o animals a càrrec prou que ho veurà), seguirem trobant l’enllumenat públic sincronitzat amb el ritme de la claror del dia i la nit i seguirem trobant encesos tothora els llums de despatxos i comerços, siguin les set del matí o les tres de la tarda. I ens sembla que són faves comptades però és clar nosaltres no en som, d’experts.
Però el fet és que a la pràctica, els pocs estudis existents al respecte presenten resultats sovint contradictoris i alguns, fins i tot, exposen que l’horari d’estiu incrementa la despesa energètica, atès que els patrons de consum actuals difereixen força dels anys 70 del segle passat, quan es va instaurar aquesta mesura.
Justificat o no, en tot cas no sorprèn que un argument empíricament tan feble no desperti la més mínima oposició en aquest estat tan avesat a tractar amb absoluta absència de sentit comú qualsevol aspecte sobre l’organització horària de les nostres vides, patèticament diferent de la resta del món; de fet fins i tot hem acabat normalitzant la poca-soltada del canvi forçat de fus horari per coincidir amb el de l’Alemanya nazi.
En aquest sentit la recentment engegada iniciativa per la reforma horària sembla tant necessària com difícil d’assolir, com si la tendència natural de les coses fos exactament en sentit contrari: estirar els horaris comercials o endarrerir gradualment els programes de màxima audiència fins gairebé la mitjanit. Batalles absurdes per les audiències, sí, aquests càlculs màgics, valors amb dos decimals a partir de poc més de 500 audímetres repartits arreu del país.
Pels que només sabem comptar faves, la cuina de resultats té regust de màgia, blanca o negra; prou que sabem com l’estadística demostra de forma precisa que al Vaticà hi ha més de dos Papes per quilòmetre quadrat...
