Avui vivim un perill real en el retrocés de la qualitat del nostre sistema educatiu, bàsicament per dos elements, unes retallades importants en les assignacions pressupostàries i unes lleis clarament retrògrades. Permeteu-me que, sense ser ni molt menys un expert en la matèria, us en doni la meva opinió sobre els dos elements esmentats.
Sobre el primer, només dir que crec que l’educació és allò en el que més han de gastar els nostres governs, i això que en abstracte és molt fàcil de dir, ho complemento dient que en un escenari de recursos limitats, fins i tot s’ha de prioritzar davant de la sanitat, l’altra gran partida de despesa de l’administració.
No tinc cap criteri per dir quin percentatge dels pressupostos s’han de dedicar a educació, però sí que aquesta partida hauria de ser de llarg la més important. Simplement pel fet que part d’aquesta despesa es pot considerar una inversió. El raonament és fred i impersonal, però aquest hauria de ser un factor determinant en el criteri d’assignació de recursos.
El segon element, són les lleis i decisions polítiques. Últimament, totes les reflexions sobre el nostre sistema educatiu són negatives. L’escola no funciona, sortim malament als rànquings, cada cop anem a pitjor i tot això sempre acompanyat d’una visió idíl·lica dels sistemes Finlandès, Japonès o Coreà. Resultat, els governants, legislatura rere legislatura, se senten cridats a engegar una nova reforma per solucionar el problema.
Crec que el primer que cal fer és treure aquest estigma. El nostre sistema educatiu, públic i privat, en general funciona bé, des de la llar d’infants a la universitat. Però hem caigut al parany de pensar que, de forma directa, la gran despesa en educació que s’ha fet aquests últims anys, ens asseguraria un futur millor. En veure que no ha estat així, culpem el sistema educatiu de quelcom que no és responsable. Tenir una població formada, no assegura que es creïn més empreses, es generin més llocs de treball o s’augmenti la productivitat.
Per un cantó hem d’entendre l’educació com un bé intrínsec, i aquí hem d’assumir una part de despesa. Per un altre cantó hem de gestionar-ne una part com una inversió, i aquí sí que ens hem de replantejar coses, s’han de generar tants titulats universitaris? en quines àrees?
Algunes escoles tenen penjats cartells que reclamen “no ens talleu les ales”. Es tracta d’això, d’oferir unes bones ales, on i com es vola, ja és un altre tema.
