Un anunci de cervesa sense alcohol es refereix al migdia com a “diminutes vacances” o “temps entre obligacions”. No fa gaire, després de veure’l un cop més, el comentàvem i vam posar en dubte seriosament que realment es puguin arribar a gaudir així les estones de recés just abans o després de dinar. Després dels primers caps de setmana d’estiu m’he adonat que potser els responsables de la campanya publicitària no anaven tan mal encaminats com pensava.
Amb el dia unes hores més llarg, dies de Sol i caps de setmana de revetlles i festes majors, sortim molt més al carrer. No necessàriament fem més coses que en d’altres èpoques de l’any, senzillament les vivim més al carrer, cosa que ens porta a compartir-les més fàcilment. També és lògic que aquesta llum ens aporti més sensació de confort i ens empenyi amb una dosi d’aquella energia que segurament havíem perdut pel camí durant la primavera, en aquelles setmanes d’ara fa Sol, ara plou, ara està núvol.
Amb aquest bon temps cada cap de setmana semblen unes petites vacances, des del divendres a la tarda a última hora del diumenge semblen molt més llargs que els de fa uns mesos. Per extensió, les tardes, amb aquests vespres tant lluminosos, també sembla que guanyin ni que siguin uns minuts. Una horeta, potser. Per tant, podria ser que els migdies ens els poguéssim prendre com unes diminutes vacances?
La clau de l’anunci és possible que no sigui en la predisposició cap al descans sinó en el fantàstic dia on transcorren totes les escenes, ja que en cap d’elles hi ha un cel gris o plujós.
Som afortunats de poder gaudir, any rere any, d’aquests estius. Uns juliols entusiastes que fan que, per exemple, acabi escrivint aquest article. Fora possible retenir part d’aquesta vitalitat i repartir-la durant els altres mesos de l’any? La podem encomanar d’alguna forma?
Tant de bò poguéssim i sabéssim fer-ho i sense haver de recórrer a anuncis de cotxes o refrescos fantàstics que ens faciliten més la vida i ens ajuden a ser més feliços mentre no deixem de consumir.
