L’estratègia de les tres R neix d’una campanya ecologista per a la promoció de tres hàbits, de més a menys prioritari: reduir, reutilitzar i reciclar. Dels tres, l’últim és el que segurament estem més acostumats socialment, des que vam començar a separar el vidre fins la deixalleria mòbil que aparca a la cantonada de casa. Reduir, en canvi, és una acció que ens és molt més difícil contribuir-hi, ja que com a consumidors estem lligats al que ens ofereix el mercat: sistemes de doble envàs, ús del plàstic per davant del vidre, productes d’un sol ús,...
Una de les poques accions per afavorir la reducció de productes consumits és la política dels establiments de cobrar les bosses de la compra. Si ens volem estalviar pagar, portem la nostra pròpia bossa reutilitzable i així estalviem el consum d’una bossa que aniria llençada. Per altra banda, paradoxalment això comporta que, un cop a casa, quan volem llençar la immensa quantitat de plàstics que generem a diari al seu contenidor corresponent, el groc, ho acabem fent en una bossa que hem comprat únicament amb aquesta finalitat, així que finalment no acabem reduint el consum de bosses de plàstic. Sempre ens queda l’opció de no utilitzar cap tipus de bossa i anar fins al contenidor amb un cubell, és només una qüestió d’adquirir nous hàbits.Fa unes setmanes, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va iniciar una campanya sobre la tercera erra: reciclar. “On vas, envàs?” pretén educar-nos i esvair alguns dubtes sobre el destí de diversos residus domèstics. L’espot, però, potser no és del tot encertat, sembla qüestionar tot allò que portem fent des de fa temps i, encara que potser en alguns casos ho fèiem de forma equivocada, sempre amb voluntat de reciclar. Educar en hàbits per quotidians no és fàcil, probablement no en tindrem prou amb campanyes com aquesta i necessitarem un cop de mà, facilitant-nos també recursos i informació per les dues primeres erres.
