Tenen el que es mereixen?

Alba Galán i Garcia. Politòloga.

No ho entenc. No entenc al Partit Socialista. Estan davant d’un dels pitjors moments de la seva ja llarga i dilatada història i segueixen tirant-se els plats pel cap. Dia rere dia. Mals resultats aquí i allà. Des de fora sembla que no tinguin ganes de tirar endavant. De millorar. Entenc que puguin tenir diferències entre els diferents sectors del partit, però em costa creure que públicament s’atreveixin a contradir-se de la manera com ho estan fent últimament. I més, en un moment que les comunicacions són fàcils, la informació corre ràpid i arriba pràcticament a tot arreu.

 

L’última: Navarro diu que el PSC contempla el dret a decidir. L’endemà, el seu homòleg espanyol, Rubalcaba, ho critica i ho rebutja. Ja hi ha l’enrenou muntat. Quina estratègia és aquesta, la de l’autodestrucció? Que no hi ha comunicació i una línia comuna entre les dues parts? Ha arribat el moment que cadascú faci el seu camí? Diuen que no. I llavors, per què aquestes contradic­cions que semblen més d’adversaris polítics que no pas de companys?

 

Tot i que segurament les diferències més grans entre ambdues parts només es corresponguin en l’àmbit del discurs nacional, crec que cal que es plantegin seriosament si han de seguir remant al mateix vaixell.

Els cal un bon debat intern. Treballar molt. I fer-ho molt bé. Han tingut gent molt capacitada que han deixat marxar. Encara queda algú. Han de tornar-se a posar a la butxaca els seus possibles electors. Segons diuen les enquestes, a aquests comicis ja van tard. Però potser val la pena fer una pausa, tornar amb les piles carregades i amb un missatge clar i convincent als ciutadans.

Malgrat no haver votat mai el PSC, no m’agradaria que aquest partit acabés desapareixent o convertint-se en residual a casa nostra. Espero que siguin a temps de rectificar i ser coherents. D’obrir un diàleg intern valent que els permeti ser lògics, construir un marc d’acció on tothom s’hi pugui sentir còmode, defensant-lo en totes i cadascuna de les declaracions públiques. Està a les seves mans que ho aconsegueixin. Es veurà.