Un dels nostres esports nacionals, un dels més practicats segurament, es la crítica “no constructiva”. Critiquem els altres, a tots els altres, per allò que no fan i sobretot per allò que fan. Critiquem els polítics, els que nosaltres mateixos hem votat i evidentment els que no hem votat. Critiquem el veí, el que ens cau malament i de tant en tant, per no perdre la pràctica, també critiquem el que ens cau bé. Critiquem el cartell de les Santes, el programa d’actes, els grups escollits pels concerts i sobretot el Castell de focs, que sempre és més fluix que l’any anterior. El pitjor d’aquest hàbit tan estès, és que ens fa a tots plegats com a conjunt, una societat mes rígida i menys dinàmica. Per por a caure dins les urpes de les crítiques dels nostres conciutadans, que ens estan vigilant atentament, esperant al mínim error per destrossar-nos sense pietat, intentem no haver de prendre decisions, assumir riscos, només si és imprescindible, i sobretot tenir sempre preparada una excusa per si les coses van malament.
Davant d’aquest escenari, la recent notícia de la cooperativa que gestiona la botiga Robafaves de que la seva situació financera és crítica, i que es demanen aportacions a fons perdut per poder afrontar la falta de liquiditat a curt termini, és carnassa per a les feres. De seguida apareixen els: “ja es veia a venir”, “això no podia anar bé”, “van estirar més el braç que la màniga”,... Segurament que algunes de les decisions que es van prendre fa temps no van ser les correctes, el mateix escrit de petició de fons de la cooperativa així ho indica. En tot cas, no crec que revisar o burxar en els errors ens aporti res en aquests moments. El que crec que cal ressaltar és totes les coses positives que s’han fet i que actualment un grup de gent està lluitant per tirar endavant un projecte. Espero que Robafaves pugui superar la situació actual, en tot cas, si no fos així, i és el desenllaç més previsible, seria bo que tots recordéssim Robafaves per tot allò que han fet bé. També caldrà, independentment del resultat final, reconèixer la perícia i esforç dels gestors actuals per salvar la situació.
