Fa unes setmanes, a la classe de l’escola de la meva filla van penjar un cartell amb un calendari que deia: sisplau les famílies que ho desitgin que reservin en aquest paper, dia i hora per l’activitat de “Quan era petit”. Alguns dels dies proposats ja estaven reservats i alguns dels que quedaven lliures no m’anaven bé, sense pensar-m’ho molt, suposo que subconscientment esperonat per un afany de pare implicat amb l’educació dels meus fills, vaig treure un boli i vaig reservar una de les poques dates lliures que m’encaixaven.
Tornant cap a casa, vaig adonar-me que de fet no sabia de què anava aquella activitat i li vaig preguntar a la meva filla si m’ho podia explicar, em va indicar que consistia a que pares i fills anessin un dia a l’escola a explicar plegats coses de quan el nen era petit. Un cop a casa, la meva dona i jo vàrem començar a pensar què explicaríem i com ho faríem, a mi se’m va acudir la idea poc original, ho reconec, preparar un Powerpoint amb fotos i projectar-lo a la classe mentre l’anàvem explicant. Li vaig comentar la meva idea al professor, i la seva resposta em va deixar una mica inquiet, ell creia que el millor era fer l’activitat en rotllana i sense cap presentació, ja que així els nens participaven mes. De fet, no li trec raó, a vegades tinc la impressió que moltes de les presentacions de la feina, estan expressament pensades per adormir l’auditori o perquè finalment ningú pugui ni entendre, ni preguntar res. Però a mi, la idea de tenir 25 nens d’entre 4 i 5 anys en rotllana, mirant-me i esperant que els hi expliqués quelcom interessant, em creava un cert neguit.
Aquest dilluns era el gran dia, a primera hora, tots els nens van fer una rotllana, i durant una estona van escoltar més o menys atentament tot el que els explicaven, van fer preguntes, van riure i ens van fer sentir per una estona part de la seva classe.Sortir de la nostra zona de confort i fer coses que no fem normalment és sempre una bona experiència, ara que diuen que hem de canviar tantes coses, potser estaria bé que haguéssim de dedicar uns dies l’any a canviar d’hàbits; anar un dia a treballar a un Hospital, a l’Ajuntament, escriure un article... no reactivaríem l’economia, però segur que ens ho passaríem molt bé.
