La primera de les tres aproximacions teatrals al tema del viatge, com a fil argumental que han adoptat les exposicions que aquest any es fan al centre d’art de Ca l’Arenas, va tenir lloc dissabte passat al Monumental.
Narració emotivaAmb no massa públic, Blai Mateu, fill de l’entranyable Tortell Poltrona, va presentar el muntatge anomenat ‘Ï’. Formalment plantejat com un solo de pallasso, Mateu hi evoca l’èxode que milers de republicans espanyols hagueren d’emprendre el 1939. I ho fa en clau molt personal, deconstruint la narració amb un desbordament de recursos i d’habilitats actorals que recorren tot el repertori de l’August més excèntric i genial: entrades, ganyotes, gags, pantomimes, salts, acrobàcies, caigudes, tombarelles, malabars, sons, ritmes i qui-sap-lo. Una proposta brillant i emotiva que és també una lliçó de teatre d’objectes. Fruit d’un bon treball d’equip, s’esdevé una màgia captivadorament primària que fa que un plàstic, una ampolla, unes culleres, uns quants fils, unes llumetes, una palanca, un minitramp o qualsevol altra andròmina adoptin significats polisèmics. Així, uns sacs es transformen de manera física en jaç, càrrega, contrapès, munió de gent o simplement en farcells d’exili, però també en les ales d’un àngel, el tutú d’una ballarina o la simbòlica penyora de moltes absències; i acaben component un autèntic poema visual que proclama sobretot l’ànsia de llibertat. Un anhel vermell com l’amor, afirma Blai Mateu.
Mirada crítica i actual Tant la utilització de projeccions de vídeo com la llum estan perfectament ajustades a l’acció, i el codi verbal que utilitza tampoc no és balder: una barreja fragmentària de català, castellà i francès per denotar que vol donar globalitat a la seva mirada crítica. Aquesta voluntat la subratlla encara al final de tot, quan adopta de manera més diàfana el llenguatge de clown i una fraseologia anglesa amb què dóna a entendre el caràcter universal del seu al·legat contra les fronteres. Que són, diu, punts de suspensió entre la vida i la mort per a molts éssers humans. Un missatge ben actual. Posats a buscar-hi pegues, d’aquest ‘Ï’ només es pot objectar que té algunes falles de ritme i que, de tantes tecles com vol tocar, acaba essent massa dispers. Però totes dues són imputables al caràcter primerenc que té l’espectacle. En qualsevol cas, Blai Mateu demostra ser dipositari d’un talent que li ve de família i d’una formidable tècnica apresa en les millors escoles de circ de França. Amb aquest doble llegat, i malgrat la seva joventut, s’expressa ja com un artista complet. Un mèrit que l’ha de portar lluny. En sentirem a parlar.
