Joan Ollé sublima la poesia d’Andrés i Estellés

‘Coral romput’ al Teatre Monumental

Impressionant. Poques vegades la teatralització feta a partir d’un text poètic ha aconseguit ressaltar tan bé, tan ajustadament, les paraules i els sentiments de l’autor com el muntatge dirigit per Joan Ollé que divendres passat es va presentar al Monumental. ‘Coral romput’ és un espectacle esplèndid, muntat a partir del commovedor poema homònim que Vicent Andrés i Estellés va compondre l’any 1957, just després de la mort d’una filla seva de pocs mesos. D’aquest magne poema de prop de mil tres-cents versos alexandrins, que Salvador Espriu va qualificar de “patètic i genial”, Ovidi Montllor a finals dels anys setanta en va gravar un disc amb l’acompanyament musical de Toti Soler que va marcar una fita en el panorama cultural de l’època.Homenatge, encant i conjurAmb el muntatge d’ara, que ha servit per presentar en públic ‘El Canal’, el nou Centre d’Arts Escèniques de Salt, no hi ha cap dubte que Joan Ollé ha volgut retre un doble homenatge al poeta de Burjassot i a l’actor i cantant d’Alcoi. I ho ha fet amb un encant i una agudesa incommensurables. Pura saviesa. Res no és fútil en la seva proposta. Des de la concepció mateixa de la recitació del poema, sense cap afectació, perquè cada espectador pugui fer-se seves les paraules i el dol d’Andrés i Estellés amb el sentiment d’una proximitat rotunda, fins a l’acompanyament musical –just, preciós– que els dits de Toti Soler van desgranant compassadament a la guitarra. Escenografia i il·luminació componen també el marc adequat perquè la veu del poeta hi trobi el referent propici, servida sagaçment per les tonalitats i pronúncies diverses, però conjurades, dels quatre recitadors: Joan Anguera, Pere Arquillué, Montserrat Carulla i Eduard Farelo. Tots excel·lents. Coralment excel·lents.Espectacle irrepetiblePerò la saviesa creativa de Joan Ollé no s’acaba aquí. En la seva teatralització hi intervenen encara sis persones més. És una dramatúrgia amb tocs minimalistes i surreals, bellíssima, que sublima el poema. Així, mentre els versos s’escolen apareixen amb moviments pautats des d’un pallasso amb acordió, a una noia nua, passant per un avi encorbat, un xiquet a quatre grapes, una dona rere un quadre o una fallera en un armari. A cada instant van dibuixant, de conjunt, una successió d’imatges que posen accents a l’univers poètic de Vicent Andrés i Estellés. Definitiu.

Amb aquest ‘Coral romput’ un té la impressió d’alguna cosa insòlita, irrepetible. És un espectacle que mereixeria recórrer tots els teatres del Països Catalans. I les aules. I els centres cívics.  

Fer boca abans d’anar a teatre

Cafè-tertúlia amb Joan Anguera i Moisès MaicasAmb la represa de la programació del Monumental han tornat també les tertúlies anomenades ‘Un cafè amb...’ que tenen lloc dues hores abans de la representació teatral.Aquesta iniciativa, que propicia el contacte directe i la xerrada distesa –cafetó inclòs–  amb algun membre de la companyia que en cada cas protagonitza l’espectacle, és un bon incentiu per al públic, com ho demostra la concurrència, que creix i es consolida. Divendres passat era el torn de ‘Coral romput’ i va comptar amb l’assistència d’una cinquantena de persones. S’havia anunciat la participació de Joan Oller, el director del muntatge, però finalment qui va comparèixer va ser Joan Anguera, un dels quatre recitadors del poema de Vicent Andrés i Estellés. L’acte el va moderar Moisès Maicas, director teatral i professor de l’Aula, que va presentar a Anguera i va fer una introducció situant la figura del poeta valencià i la importància de la seva obra en el marc de la literatura catalana contemporània.  Facilitar la comprensióJoan Anguera, és un veterà home de teatre. Fins al moll de l’os. Vinculat històricament amb el grup ‘La Gàbia’ de Vic, ha fet de director, professor, actor i gestor cultural. De conversa afable i paraula franca, va ser hàbilment preguntat per Maicas. Així va explicar com Oller havia treballat amb els actors l’immens material poètic que conté ‘Coral romput’ i com havia insistit en la dicció i el ritme dels versos perquè arribessin al públic sense cap afectació. Va remarcar també com la dramatúrgia tenia per objectiu facilitar la comprensió de l’univers poètic d’Andrés i Estellés, però amb cura de no marcar una determinada interpretació, de manera que cada espectador pogués elaborar les pròpies imatges a partir de les insinuacions sonores i visuals que ofereix l’obra, talment com ho faria un lector sol amb el seu llibre. Després es va estendre en analitzar les tres parts de què consta l’espectacle i les particularitats de cada una. Va aprofitar també per comentar anècdotes de la gestació de ‘Coral romput’ i va introduir reflexions sobre les possibilitats i les limitacions de la poesia duta al teatre. Finalment, va insistir en la necessària descentralització de la producció teatral a Catalunya. En conjunt va resultar una sessió interessant i una nova ocasió de fer boca per anar amb més ganes a teatre.