Vagi per endavant la recomanació a tothom, per higiene ideològic, moral i cultural, a que vagi a algun concert de músics africans, algun cop, amb la seva gent d’aquí en clímax, a veure el que s’hi veu. El que abans sols ho duia algun Cruïlla ara també és extrapolable a altres jorns al llarg de l’any. Per sort. La nit de Reis s’ha d’anar a dormir aviat però va valdre la pena desobeir la norma i anar al Clap a veure com Vivianne N’Dour, deessa del pop senegalès, embadalia un Clap amb el 95% de l’aforament ple de gent de la comunitat africana de Mataró. I això és sempre sinònim de quelcom més que un concert, quelcom més que música: és esdeveniment social, transcendent i sentit: i el concert ho va ser amb una sala a rebentar i un espectacle dalt l’escenari ben gratificant per tots.Un arriba a la conclusió que Vivianne N’Dour és una mica una Whitney Houston a l’africana, però és guapa i té èxit amb el que quasi vindria a ser la Shakira nacional. Com a tal té una veu arrasadora, una bona banda, èxit i histèria al voltant, però no deixa de quedar-se aquí i no transmet la profunditat musical que altres conciutadans seus ens han dut. Repetim que situat a mig gener, és un oasi a mig desert, però si Vivianne N’Dour arriba a venir al Cruïlla no hauria destacat tant tant tant. Però era nit de Reis, i tel·la. Tel·la amb l’ambient, amb la màgia. Tel·la amb veure 500 negres saltant, picant de mans, ballant. Es produeix una mena de miracle, amb aquests grups i aquesta música. D’un caos de deu músics dalt l’escenari en sorgeix un ordre precís que fa una música com per atzar que esdevé captivadora. Amb força a la percussió i a les veus, i poc més però el just més. L’aire pop d’aquesta vegada potser era el més novedós, i les guapes ballarines amb la bella cantant el que calava més fons.
La comparació la mataPerò Vivianne N’Dour no és el seu cunyat. I ho diem més enllà de l’obvietat. Yossou N’Dour és una divinitat, una fora de sèrie, quelcom superior. Quan va venir a Mataró vam veure la comunitat negra davant Déu, mentre que dissabte passat estaven ben excitats, però davant una dona terrenal, portentosa però del mateix gènere que ells. Potser el cognom aixecava falses esperances pels no informats, però també aquesta Vivianne se’n deu beneficiar. És una N’Dour amb minúscules, però, s’ha de dir, perquè tot i que l’experiència va ser fabulosa i excitant, divertida i per recordar, no va atronar el que el cunyat fa. Allò sí que són majúscules, destacat i, amb doble raó, negreta.
