“Un d’aquells concerts freds i estranys”

El Clap aplega un concert triple però sense gairebé públic

El passat divendres es va viure al Clap una d’aquelles escenes lamentables, on el públic es pot gairebé comptar amb els dits de la mà. I això que els de la Casa de la Música havien preparat una nit amb triple concert: Els barcelonins The Linn Youki Project, els Casual i la banda italiana Stella Diana. Tres grups amb estils molt diferents que van oferir, no sense raó, una nit freda i força impersonal.

Els encarregats de trencar el gel van ser els Casual. Aquesta banda de Barcelona va interpretar temes del seu últim disc on es combina el rock-indie amb un estil a mig camí entre el punk i el dark, i tot, cantat en català. Una mescla explosiva amb uns resultats peculiars que es deixen sentir prou bé. Cal destacar l’actuació del cantant, al qui la poca gent no va impedir a baixar de l’escenari per ballar entre el públic. Més tímids van ser els italians Stella Diana. Aquest grup napolità s’està donant a conèixer en el panorama indie italià i va presentar divendres alguns temes del seu últim disc “Supporto Colore”, un treball on destaca la forta presència de guitarres elèctriques i una veu solista totalment difuminada. Tot i la seva breu intervenció, els napolitans van agradar força.

I finalment va tocar als The Linn Youki Project. Aquesta banda barcelonina va ser probablement l’“estrella” de la nit amb el seu estil obert a tots els gèneres. Amb l’experimentació com a premissa, els The Linn Youki Project toquen des del rock fins al hip hop, amb pinzellades de free-jazz. I tot dins un espectacle de sons, efectes i distorsions. El resultat és, si més no, una aposta atrevida, i tot i que no fos molt ballable, van ser possiblement els que van aportar un clima més animat a la nit.Alguna cosa falla “Un d’aquells concerts estranys i freds”, així va definir el líder dels Casual des de dalt mateix de l’escenari l’actuació que acabaven de fer. I és que el panorama era realment trist. La sala de baix del Clap aplegava el passat divendres poc més d’unes 30 persones i només es va omplir quan va començar a arribar gent per a la discoteca. I no és que fos un concert car (5 euros) ni tampoc en un dia especial. Però un cop més sembla que el que funciona és tan sols allò que la gent ja coneix. Si una cosa està clara és que si es repeteixen moltes nits com les de divendres, alguna cosa falla.