Cara a cara: soterrar vies

Optimisme i incredulitat davant petits temors

 Veure el cara a cara en pdf

‘Seria fantàstic però no m’ho crec’

En Jordi no és de Mataró, però s’hi desplaça cada dia per a traballar a la seva botiga, un comerç del centre. Per tant, podria ser un usuari de transport públic, però ens explica que només l’utilitza puntualment i amb poca freqüència. “Mataró està molt mal comunicat” es queixa amb fermesa. Quan coneix la possible ampliació de transport públic amb una línia soterrada que travessi part de la ciutat es mostra molt content de la notícia. “Seria fantàstic” exclama, i afegeix que tot allò que serveixi per a conectar millor la ciutat amb les seves veïnes serà benvingut per part seva.En Jordi no mostra cap tipus de temor a que les obres d’aquesta nova via de comunicació puguin comportar problemes a la ciutat malgrat que reconeix que la proximitat al mar podria ser un factor que dificultés la feina. “Però si a Barcelona es va soterrar el metro, aquí també s’ha de poder fer” conclou.Però si no mostra temor, el que sí declara fermament en Jordi és incredulitat. “No m’ho crec” és el primer que diu quan se li pressenta el nou intinerari i es manté escèptic  al llarg de tota la conversa, respecte que aquests plans mai s’arribin a realitzar.

Jordi MayaBotiguer del centre

‘Preferiria que seguís creixent per la línia del mar’

La Mercedes no coneixia els plans d’ampliar les comunicacions de Mataró amb una línia ferroviària en xarxa i l’ampliació del nombre d’estacions a la ciutat i se sorprèn en fer-ho. En un primer moment es mostra optimista amb la iniciativa i assegura que “si ha d’ajudar a millorar Mataró a mi em sembla bé”. De totes maneres, a mesura que avança la conversa recorda episodis com la tragèdia de sobres coneguda per tots del Carmel a Barcelona. Llavors, la primera impressió canvia. Segueix pensant que ampliar les comunicacions “és una necessitat per a la ciutat que l’ajudarà a créixer” però explica que ella se sentiria més còmode si les ampliacions es fessin seguint la línia de la costa “com es fa ara” o, com a mínim, passant per parts on no està construït. Sigui com sigui, la Mercedes no vol ser negativa i malgrat que manté el seu recel, afegeix que una desgràcia com aquella “no té perquè passar aquí”. Mercedes GarciaJubilada