El ‘My Generation’ és aquest festival que està duent a Mataró grups de l’avatguarda indie del país. Això té traducció clara i són grups de pop o rock –”roquerus” dels d’abans però sense grenyes– amb un punt “moderniqui” que els fa interessants. No és que em vulgui passar, però és del que van. I Refree és bo, perquè en Raul Fernández en té tots els números d’aquesta rifa que no deixa de ser la música d’avui en dia. I pot triomfar o no, però ell és un paio coherent.
Coherent però peculiar. Per no dir rar. El seu pop va emergir des d’aires jazzístics per buscar el cos a cos amb els 40 i pico que érem a la sala. Van contribuïr a aquest bon inici i a tot el recital el pianista i el contrabaixista vinguts de Bèlgica. Tot això va contribuir a crear una atmosfera especial on, endinsats, vam poder gaudir d’un concert relaxat, més propi del festival de “Músiques Tranquil·les”. El gran nivell musical va ser el més destacat de tota la nit. Conclusions? Diferents. Que en Raul segueix sent un crac, que els bons músics fan bons concerts i que pels malalts es pot recomanar el disc “La Matrona” que presentaven. Fins aquí el parte, sense novetats al front.
