Amb la castanyada a tocar, els panellets ja ocupen des de fa dies els aparadors dels forns i les pastisseries de la ciutat. I és que aquests petits dolços ocuparan durant uns dies les taules de les cases catalanes, juntament amb les castanyes, els moniatos i el moscatell.
Si bé és cert que la tradició és menjar-ne els dies 1 de novembre, dia de Tots Sants, i 2 de novembre, dia dels Difunts, la seva venda i consum s’ha estès sobretot als dies anteriors a la celebració, igual que passa amb altres tradicions gastronòmiques, com ara els bunyols de quaresma. Tot i això, el panellet continua sent encara un producte de caràcter puntual.
No hi ha dubte que la tradició continua ben viva i que l'arribada d'altres tradicions com el Halloween, d'origen anglosaxó, no han impedit que els panellets perseverin en el temps delectant grans i petits. El que sí que s'ha vist, però, és que moltes famílies les combinen les dues tradicions creant una curiosa simbiosi curiosa.
Els que no fallen per Tot Sants
Sembla que l’origen dels panellets es remunta al segle XVIII. Com la majoria de menjars típics d’aquest tipus de diades santorals, tenen un caràcter religiós. En aquest cas, serien els hereus d’antics cultes funeraris que consistien a portar panets petits com a ofrena a l’església o a les tombes dels difunts en aquesta festivitat.
Un producte amb garantia
Els panellets són un producte registrat com a especialitat tradicional garantida (ETG) al Diari Oficial de la Unió Europea des del 2003, per sol·licitud de la Federació Catalana de Pastisseria. Aquest segell defineix els ingredients que han de contenir els panellets i la manera d’elaborar-los, per tal que es mantingui la tradició. D’aquesta manera, perquè aquests dolços tinguin el distintiu de qualitat ETG, han de tenir com a massa el massapà i l’ametlla, i no patata, moniato o poma com es fa a vegades per abaratir els costos de producció. A més, tampoc han de dur conservants o colorants.
Els tipus de panellets amb massapà base recollits a la publicació de la Unió Europea són els de pinyons, d’ametlles, de coco, d’avellana, de taronja, de llimona, de crema cremada, de cafè, de maduixa i de marron glacé (castanyes confitades). A la llista també n’hi ha dos d'elaborats amb massapà fi (per tant, la base del pastisset té una composició diferent): són el de castanya amb xocolata i el d’os de sant. Aquest últim (anomenat així perquè té una forma semblant a la d'un os), de forma cilíndrica i farcit de crema està més estès a la resta d’Espanya.
El preu dels panellets ve marcat pel dels seus ingredients, que són molt bàsics però gens econòmics, com és el cas de les ametlles i els pinyons.
Els de tota la vida i noves creacions
Sens dubte, any rere any, el panellet més venut arreu és el de pinyons, el rei de la festa. Però gràcies a diferents ingredients complementaris, a més dels de pinyons hi ha un ampli ventall de gustos que no fallen a les taules catalanes, entre els quals destaquen els d’ametlles, els d’avellana, els de coco, els de cafè o els de maduixa.
A més, els més atrevits han innovat en les seves creacions. En algunes pastisseries, es poden trobar panellets recoberts de diferents xocolates, d’altres que adapten la seva forma als motius de Halloween o fins i tot de salats.
