El cinema de la transcendentalitat i l’espiritualitat del nord-americà Terrence Malick pren cos de nou en la pel·lícula 'Vida oculta', una aposta megalòmana tan corprenedora com, a estones, irritable. El director d''El árbol de la vida' (2011) s’inspira ara en una història real, la d’un heroi anònim, l’objector de consciència austríac Franz Jägerstätter (interpretat per August Diehl), condemnat a mort per alta traïció a l’Alemanya nazi del 1943.
Ens trobem davant d’una realització sumptuosa i d’una excepcionalitat fora de mida. La pel·lícula està rodada amb una espècie de gran angular que dóna uns resultats prodigiosos per la riquesa i variabilitat de les preses realitzades. Tot això ve acompanyat d'una concepció estètica i formal grandiloqüent i afectada que subjuga la vista i els sentits, però que afronta el risc de l’hostilitat.
‘Vida oculta’, de Terrence Malick (2019)
El procés contra la desobediència i el pacifisme és tractat com una experiència religiosa per Malick. Potser la història del sacrifici d’un innocent i el seu martirologi demanaria un cert ascetisme formal. Ara, personalment, haig de reconèixer que, malgrat els excessos, el film resulta una experiència trasbalsadora i enriquidora.
