Després del remake d''Alicia en el país de las maravillas' (2010), Tim Burton adapta ara als nous temps un nou clàssic de la factoria Disney, 'Dumbo'.
La revisió del film d'animació de l'any 1941 consisteix en rodar-lo de nou amb personatges de carn i ossos mentre que l'elefantet d'orelles gegantines i amb capacitat de volar és recreat amb tecnologia digital.
M'ha quedat la molesta sensació davant d'aquest remake que en lloc d'evocar la màgia, l'encant i la tendresa del clàssic infantil 'Dumbo', Burton ha preferit apostar per la comèdia sentimental i edulcorada, també políticament correcta, com la pertinent denúncia contra el maltractament als animals engabiats, a l'estil d 'Agua para elefantes' (2011, Francis Lawrence), adaptació d'una novel·la de Sara Gruen.
"Dumbo", de Tim Burton (EUA, 2019)
Hi ha un amor i una nostàlgia pel circ de petit format i ambulant, amb el seu catàleg de números tradicionals i populars, en la mesura que també es feia present en moments de 'Big Fish' (2003) del mateix Burton, adaptant un text de Daniel Walllace.
Burton torna a apostar per la diferència, "els altres", l'ànima del seu cinema; defensant personatges amb alguna deficiència: des del mateix Dumbo amb la seva malformació, al pare que torna esgarrat de la guerra.
