Pedro Almodóvar ens presenta a 'Dolor y gloria' Salvador Mallo (Antonio Banderas), un cineasta assetjat per múltiples dolors i patiments, la figura del creador en crisi, sense ganes de torna a dirigir. La reposició d'un film seu antic, esdevingut un clàssic modern, l'empeny a posar-se en contacte amb el protagonista principal, Alberto Crespo (Asier Etxendia), amb qui va deixar de parlar-se després de l'estrena, anys enrere.
Es tracta d'un film tàcitament autobiogràfic, amb un Antonio Banderas que sembla metamorfosat en el mateix Almodóvar, des de l'aspecte físic a la pròpia indumentària. El manxec basteix una operació metacinematogràfica, cinema dins del cinema, a partir d'un relat caleidoscòpic, sustentat en diferents títols.
"Dolor y Gloria", de Pedro Almodóvar (Espanya, 2019)
'Dolor y gloria' funciona com un bonic mosaic narratiu que conté fins i tot escenes animades i uns crèdits que juguen amb l'abstracció. Un film que compta amb un treball extraordinari d'Antonio Banderas, alter ego d'Almodóvar, i que destaca per la sinceritat que desprèn tot plegat. Cal valorar la contenció en la sobreexposició personal, despullada de petulància i narcisisme. I la coherència i homogeneïtat del conjunt, tot esporgant la seva debilitat per les ocurrències, extravagàncies i sortides de to. El film més rodó d'Almodóvar en temps.
