La dona destruïda del títol fa referència a una policia de Los Angeles, Erin Bell (Nicole Kidman), una dona que arrossega un passat traumàtic després d'infiltrar-se amb un altre company policia, Chris (Sebastian Stan), en una banda de perillosos atracadors. Quan sembla que el líder d'aquesta banda criminal entra de nou en escena al cap dels anys, la detectiu Bell és presa d'una obstinació cega per intentar caçar el psicòpata cap, Silas (Toby Kebbell), el responsable últim del seu particular infern.
Erin Bell és una dissortada criatura moguda per una set de venjança anul·ladora, equiparable en un altre registre a la vindicativa protagonista de 'Tres anuncios en las afueras' (Martin McDonagh, 2017), una espècie de justiciera aconduïda a la seva autodestrucció.
"Destroyer: Una mujer herida", de K. Kusama (2018)
Aquest film purgatorial sobre un animal ferit conté una molt bona interpretació a càrrec de Nicole Kidman, amb un esplèndid treball de maquillatge que li deixa un rostre embotat, amb uns ulls clars de mirada buida i perduda. Una màscara que, a estones, la fa irreconeixible, però per on sempre esbufega la pena i traspua el ressentiment. Tot i que el paper preeminent de la màscara per damunt de l'actriu acaba generant alhora alguns dubtes.
