La delicada i commovedora pel·lícula sobre una tant singular com inimitable família, ‘Un asunto de familia’ del japonès Hirokazu Kore-eda, Palma d’Or del Festival de Canes i preseleccionada als Oscars en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa, arriba als nostres cinemes.
A priori, el film de Kore-Eda sembla la seva enèsima immersió en l’entorn familiar, una nova entrega dels seus coneguts i amables retrats familiars, fets en un to aparentment lleuger i alhora traspuant emoció mentre toca la fibra dels sentiments amb sensibilitat. Però en la present ocasió els rols familiars són una imitació tan fraudulenta com efectiva del clàssic niu familiar. Es tracta d’una família de circumstàncies en la qual es reforcen uns vincles familiars sense haver-hi relacions consanguínies en bona part dels seus membres.
"Un asunto de familia", d’Hirokazu Kore-eda (Japó, 2018)
En la seva agosarada radiografia familiar, impregnada tothora per la seva mirada plena a vessar de calidesa i humanisme, deixa un ens familiar estrictament operacional, que actua com una petita banda organitzada, com impregnada del model dickensià de la banda infantil de lladregots sota les regnes de Fagin en el clàssic ‘Olivier Twist’. Mentre entreteixeix aquests lligams d’ordre familiar, Kore-eda ens deixa moments de gran lirisme i esplèndids instants cinematogràfics. Una perla indiscutible.
