El director uruguaià Gustavo Hernández retorna al terror amb el seu tercer llargmetratge, ‘No dormiràs’. L’epicentre de l’acció serà un centre psiquiàtric en desús convertit en taller per a l’experimentació teatral, un projecte que arranca de la mà d’una reputada directora teatral, Alma (Belén Rueda), que vol anar més enllà de les obres convencionals, a la cerca de l’obra total.
És un film de gènere de terror mancat d’ànima i de poder suggeridor. Ens trobem davant d’un fantàstic redundant, massa explícit, i que arriba a la matusseria per culpa d’un desplegament d’usos pautats com visions, confusió de realitat i ficció, grinyols de portes, sustos i girs de guió.
Valorem la retorçada simbiosi de teatre i relat gòtic a partir del caràcter truculent de l’experiment teatral, engolit tot plegat pel sentit excessiu de gran guinyol. En aquest context malaltís d’entrega absoluta d’un actor a un paper, el sacrifici portat al límit, ens permet percebre l’assaig com un acte de tortura. I el taller per innovar en la dramatúrgia en un edifici fantasmagòric es reformula aquí en clau de casa embruixada amb una Belén Rueda com a endimoniada mestre de cerimònia i manipuladora, impulsada a la recerca desesperada d’un teatre extrem per aconseguir una representació del suïcidi.
