En aquest singular ‘Quixot’ de Terry Gilliam, el cineasta britànic queda desdoblat en el paper interpretat per Adam Driver, un director de cinema que torna a sòl espanyol per rodar el seu segon ‘Quixot’ cinematogràfic, després d’una primera versió de joventut.
El realitzador restarà ara un personatge atrapat en el seu propi i caòtic rodatge, perdut en el pitjor laberint possible al qual s’enfronta un artista, devorat pràcticament per la seva criatura artística.
El Quixot de Gilliam és un film de cinema dins del cinema. En aquest joc metacinematogràfic es solapen diversos nivells propiciatoris Al desgavell, tals com la barreja de passat i present, de realitat i ficció, o de somnis amb visions delirants. Però tot i la disbauxa de la trama, la seva aparença d’astracanada carnavalesca, la tendència a l’excés i el grotesc de Gilliam o les clatellades immisericordes de molta crítica, entregada a una subhasta de garrotades, la veritat és que es tracta d’una tan estrambòtica com inesperada fidel adaptació a les situacions i l’esperit al·lucinat del Quixot literari.
La desventurada aventura quixotesca de Gilliam està plena d’humor i simpatia, de fantasia i màgia, entregada a un territori propens a la imaginació i a la capacitat de somniar, estavellant-se amb alegria i convenciment contra els molins de vent.
"El hombre que mató a Don Quijote"
