Jupiter’s Moon de Kornél Mundruczó, millor pel·lícula i millors efectes especials en el recentl 50è Festival de Cinema de Sitges, combina, en un difícil equilibri, el realisme i el fantàstic. El seu protagonista, el jove refugiat sirià Aryan (Zsombor Jéger) és disparat al traspassar la frontera i quan és malferit descobreix per sorpresa que pot levitar.
Aryan serà ajudat per un metge d’hospital, Stern (Merab Ninidze), un personatge desenganyat i cínic, que sembla que el protegeix però que en realitat l’utilitza com si fos un negoci com una espècie de reclam de fe per a una societat descreguda.
Un film molt benintencionat que s’atreveix a parlar dels mals del nostre temps tot denunciant una societat autoritària i parafeixista, una especulació d’arrel orwelliana, però que un excés d’espiritualitat acaba danyant l’atrevida proposta.
Una faula futurista que, gràcies als superpoders de Aryan, flirteja també amb el cinema de superherois, tot i estar ancorada en la realitat de la societat hongaresa. Una mirada local que es fa extrapolable alhora a la mateixa societat europea quan es serveix de la forçada analogia astrològica del títol original del film, una lluna descoberta i batejada per Galileu.
