Lucasfilms, mentre va filmant la nova trilogia de la Guerra de les Galàxies, necessitava alguna altra història per mantenir el públic enganxat a una de les sagues més profitoses de la història del cinema i, segurament, la que compta amb més seguidors arreu del món.
Sota aquesta premissa va sortir la idea de Rogue One, ambientada cronològicament just abans de la trilogia original de George Lucas però, malgrat el que pugui semblar, el film es converteix un entreteniment digne del nom de la saga.
Fins i tot, malgrat una primera meitat de la pel·lícula de ritme més aviat lent i on costa empatitzar amb els protagonistes, Felicity Jones, Diego Luna i un androide de bromes previsibles, a partir de la segona part el film es converteix en una autèntica meravella de ritme, efectes especials i emoció en una de les batalles, sigui aèria o terrestre, més aconseguides i fantàstiques de tota la saga.
I un “cameo” final que ens deixa amb moltes ganes que arribi ja l'Episodi VIII...
