Vaiana, la princesa menys princesa de Disney des de Pocahontas, és la nova pel·lícula d’animació de la productora del director que tot just ara fa 50 anys que va ser, segons diuen, criogenitzat un cop mort.
Al film gaudim de dues entretingudes hores de faula mitològica sobre la regió de Hawaii i una petita filla del cap de la tribu que ocupa una de les illes de l’arxipèlag, la “princesa” Vaiana, que sempre havia estat obsessionada en marxar més enllà de l’atol de la seva illa, una circumstància que el seu pare no vol veure de cap manera.
Visualment molt potent i agradable, el film destaca, sobretot (sempre que ens agradi l’animació), per ser una història entretinguda, plena de sentit de l’humor (absurd i no tan absurd) que permet que tots els públics que s’apropin a la sala de cinema per veure-la en puguin sortir satisfets, siguin nens o adults. I, a més a més, ens obsequien amb un petit curt d’animació anterior, un gènere absolutament meravellós, que val la pena per si sol.
