Pixar ho ha tornat a fer. Són especialistes a combinar les dosis justes d'humor, drama, acció i aventures en les seves pel·lícules d'animació per aconseguir acontentar tots els seus espectadors, siguin de l'edat que siguin.
En aquest cas ho veiem amb “Buscando a Dory”, la segona part de l'exitosa “Buscando a Nemo”, en la qual Dory, que pateix pèrdues de memòria a curt termini, té flaixos del passat que l'indueixen a buscar els seus desapareguts pares.
Partint d'una base argumental similar a la de la seva primera part, a Buscando a Dory arriben nous personatges perfectament dissenyats que ràpidament aconsegueixen gaudir de l'empatia dels espectadors a la sala.
A més a més, la pel·lícula trenca la creença estesa al món del cinema que les segones parts mai estan a l'altura de les primeres (excepte amb el Padrino). I és que no és el cas del film en qüestió, que aguanta sense problemes una comparativa amb la ja alabada primera part.
