Després d’inaugurar el 66 Festival de Cinema de Berlín, l’última conya cinèfila dels titellaires germans Coen, “¡Ave, César!”, ha arribat als cinemes. Un film de cinema dins del cinema que combina els eufòrics musicals de marines de permís a la ciutat, pel·lícules aquàtiques amb vistoses coreografies, regis melodrames sentimentals amb superproduccions de pel·lícules històriques de romans al més pur gènere pèplum o “kolossal”, mentre el comunisme s’ha infiltrat perillosament en els estudis.
Enmig d’aquest magma de referències creuades sobresurt ineludiblement “Ben-Hur”, adaptació fílmica de la novel·la homònima del general americà Lewis Wallace, que barrejava ficció i religió, i que duia un subtítol tan explícit que els Coen mantenen en el títol original del film que estan rodant els estudis Capitol i que tants ensurts els està donant, “¡Hail, Caesar! A Tale of the Christ”.
Regna el sentit de la paròdia amb moltes bromes i bon humor.
