Després de films d’ampli reconeixement, el director italià Mateo Garrone ens proposa una pel·lícula tan atrevida i exuberant com fallida, “El cuento de los cuentos”, a partir de l’univers màgic i fantàstic del contista italià Giambattista Basile ambientat en una època medieval llunyana.
El film aposta pel meravellós a través d’un seguit de situacions protagonitzades per genuïnes figures dels contes universals com dracs, reis, princeses, ogres i embruixos i encants que possibiliten tota mena de transformacions. Garrone imprimeix certa bellesa en alguns moments vaporosos i flotants, mentre en altres moments aposta per la paròdia i la deconstrucció.
Podríem afirmar que Garrone prova d’anar en totes direccions però sense un objectiu clar. Les històries paral·leles s’abandonen aleatòriament i quan sembla que acaben per entrecreuar-se en la (falsa) conclusió del conte, és per certificar la falta de rumb i direcció.
