“El último cazador de brujas” de Breik Eisner és un artefacte sense massa inspiració que combina bruixeria i cinema d’acció en els temps moderns. Un producte de consum ràpid que reposa bàsicament sobre el pretès ganxo d’un actor rocallós i inexpressiu com Vin Diesel, productor també del film.
L’arrencada del film és força prometedora amb un passatge medieval en què un grup de guerrers ha d’eliminar la Reina Bruixa (Julie Engelbrecht) i acabar amb la maledicció que pesa damunt la contrada que ha fet desaparèixer diversos familiars propers. En aquest tenebrós i dantesc pròleg, un d’aquests valents escollits, Kaulder (Vin Diesel), aconseguirà acabar amb la temuda bruixa i els seus paorosos sequaços.
Aleshores l’acció farà un salt temporal als nostres dies per revelar que Kaulder és el darrer caçador immortal de bruixes que ha travessat els segles i que actua en el nostre món contra el poder malèfic, però no letal, de les bruixes que coexisteixen amb els humans mentre s’entreté, avorrit, a empresonar-les.
La cinta no tarda a acumular escenes d’acció i desplegament d’efectes especials amb continus cops de guió i sorpreses en un registre del fantàstic tan poc suggeridor com esgotador, sempre tendent a l’acumulació i a l’efectisme. Queda, és clar, la solvència i saber estar d’un actor immens com Michael Caine a qui li regalen en safata els escassos fragments de rèpliques en comptats diàlegs amb certa gràcia.
