Després de l’aspra i ombrívola cinta multipremiada “Pa Negre”, el mallorquí Agustí Villaronga filma l’escabrós film “El rey de la Habana” a partir de la novel·la homònima de l’escriptor cubà dissident Pedro Juan Gutiérrez.
Es tracta d’una història de supervivència extrema en l’entorn degradat i miserable d’un barri popular de l’Havana en els anys difícils de l’anomenat “Període especial” a la dècada dels 90.
La pròpia seqüència inaugural desconcerta tothom quan un es pensa que es troba en una simpàtica comèdia costumista havanera i de sobte la divertida situació és rebentada per la tragèdia i la mort. Amb la fugida del reformatori arrenca, com dèiem, aquest pelegrinatge al límit per esgarrapar la vida enmig d’un empobriment absolut, un embrutiment tant social com moral on el sexe sembla l’única baula d’escapament.
El cineasta Agustí Villaronga no va poder rodar el film com volia en la mateixa Havana, ja que no l’han deixat, i s’ha hagut de conformar filmant a República Dominicana. Això ha passat una mica de factura al film, ja que potser no transmet la vibració del fresc humà que batega a l’Havana cèntrica.
Tot i aquestes consideracions, no cal dir que el cineasta mallorquí en surt finalment triomfant en reflectir amb tot el dolor i el desencís, el vagabundeig vital d’aquestes desferres humanes arrossegant-se pel fang sense escapatòria.
