Després de ‘Mi otro yo’ (2013), Coixet havia de retrobar una història que l’ajudés a connectar de nou amb el públic per guanyar-se la seva confiança. ‘Aprendiendo a conducir’ és un film d’encàrrec que Coixet ha sabut posar-se a la butxaca i fer-se seu a l’hora de fer créixer, estimar i fer i evolucionar els personatges.
La Wendy (Patricia Clarkson) és una escriptora de Manhattan que decideix treure’s el carnet de conduir mentre el seu matrimoni fa aigües. Per això comença a fer classes amb Darwan (Ben Kingsley), un refugiat polític hindú de la casta sikh que es guanya la vida com a taxista i instructor en una autoescola i que rebel·larà un secret en un dels moments culminants de la pel·lícula.
‘Aprendiendo a conducir’ no deixa de ser una comèdia romàntica sense cap sorpresa i que no pretén deixar l’espectador desconcertat. La pel·lícula, tanmateix, és enginyosa i divertida, amb tocs irònics i grans quantitats d’esperança que no sorprendran als seguidors habituals de Coixet i que els transportaran a altres films tan populars com ara ‘Mi vida sin mí’ o ‘Cosas que nunca te dije’.
Malgrat les bones interpretacions dels actors, el guió sovint perd energia i demana més rapidesa i dinamisme. Els diàlegs queden encallats i costa que avancin, quan en altres moments del film gaudeixen d’un bon ritme i un encertat rerefons ple de lliçons de vida.
