L’espai per a l’espiritualitat el trobarem aquests dies a les nostres cartelleres gràcies a l’estrena d’“Aguas tranquilas” de la japonesa Naomi Kawase. Es tracta d’una preciosa i embolcalladora pel·lícula sobre el sentit de la vida, tan serena i harmoniosa com profunda i lírica.
“Aguas tranquilas” està ambientada en l’illa subtropical japonesa d’Amammi-Oshima i la directora aprofita aquesta localització per esbossar un món insular regit per creences ancestrals que connecten les persones amb els seus ascendents, enmig d’un respecte escrupolós per la natura i assolir així una estreta simbiosi entre humans i natura.
La pel·lícula de Kawase és una obra lluminosa i transparent sobre l’amor adolescent i els seus entrebancs així com un suau melodrama carregat de sensibilitat sobre les relacions de pares i fills en l’entorn familiar. Però més enllà d’això és també una reflexió sobre la vida i la mort, el cicle de la vida, sota preceptes de religions orientals.
La directora nipona fa tota una reivindicació d’una cosmogonia conformada per elements naturals i humans en què sobresurten tant arbres centenaris com el mar o el vent, tot plegat gronxat pel batec rítmic de les onades que actuen de fons sonor.
