Aquesta discreta pel·lícula encasellada en un operatiu de comèdia familiar reconfortant, construït sobre els llocs comuns de la redempció personal i les segones oportunitats, no és la millor carta de comiat que podia deixar-nos Robin Williams, el seu protagonista.
Aquesta pel·lícula de Phil Alden Robinson ens parla de la felicitat esvaïda i els intents per recuperar-la. La manera de posar-se les piles i recuperar el temps perdut és una arbitrària sentència de mort de 90 minuts de vida dictada per una metgessa substituta a un pacient malcarat, rondinaire i irat, que pateix un aneurisma cerebral irreversible.
Una comèdia no massa afortunada que ens dóna escadussers moments divertits i alguns diàlegs ametrallats prou enverinats de part d’aquest patètic pare de família que perd els estreps mentre viu corcat per una fúria enquistada en el seu ésser. Robin Williams, en la seva última interpretació, ens ofereix un refregit d’algunes de les seves actuacions més histriòniques amb un rostre convertit en pura màscara amb un desplegament de ganyotes i tics coneguts. Però alguna cosa de commovedor té aquest home trist i ridícul que ha perdut el nord irremissiblement mentre ara procura desordenadament trobar un sentit a tot plegat.
