“Foxcatcher” de Bennett Miller és una aproximació a la història real de dos germans medallistes olímpics de lluita lliure i la relació del menor d’ells amb un excèntric filantropista que el vol apadrinar i entrenar. S’obre així un pervers procés de captació que acaba per convertir-lo en un gos faldiller de l’amo i un pàl·lid reflex del gran esportista que havia estat.
La pel·lícula s’instal·la en el territori del melodrama fraternal amb les competicions esportives de teló de fons i amb tots els ingredients habituals d’aquest gènere fet d’èxits i fracassos, de vencedors i perdedors. La nota diferencial rau en la transcendència d’un personatge tan retorçat i enfollit com el filantropista, un autèntic trastornat, perfecte exponent de la corrupció, el nepotisme i la impunitat dels poderosos. Les manies, tics i desvariejaments d’aquest personatge fascinat també per les armes i l’exèrcit, li dóna al film un aire ben crític que col·labora a desmuntar retrats de prohoms americans modèlics i immaculats.
La pel·lícula adquireix especial rellevància com a pedrera de cara a la futura cursa dels Oscar ja que destaquen per sobre de tot, els treballs de transformació i caracterització dels seus actors principals. Ho confirmen nominacions com la de millor actor per Steve Carell o millor actor secundari per Mark Ruffalo.
