“Musarañas” és la història de dues germanes en els anys foscos del franquisme. La germana gran, viu reclosa al seu pis madrileny i no pot afrontar travessar el llindar de casa, ja que li agafen atacs d’agorafòbia. El que passa és que Montse fa gala d’una educació religiosa puritana i castradora, viu sota l’ombra amenaçadora del pare desaparegut i s’ha hagut de fer càrrec de la seva germana petita. Aquest fràgil ordre s’esmicola del tot el dia que el jove veí cau per les escales i la Montse l’acull a casa.
Dirigida pel tàndem format per Juanfer Andrés i Esteban Roel, aquesta pel·lícula és un perfecte exponent de tota una tradició de la tragicomèdia espanyola lligada al grotesc i l’esperpent amb un humor negre demolidor. S’intueix tot l’esperit tràgic i dramàtic d’una història de tons costumistes del franquisme més sòrdid de la mà de tèrbols secrets d’infàncies oprobioses.
No cal dir que el tema de la retenció amistosa transformada en segrest infernal ens recorda molt a la dona psicòpata de “Misery” capaç d’infligir els càstigs més atroços a l’univers malaltís i degenerat de tot plegat ens transporta també fins al gran guinyol tortuós i estripat en l’entorn domèstic de “¿Qué fue de Baby Jane?”.
