Aquesta comèdia francesa que s’ha estrenat a la cartellera catalana tracta un tema d’actualitat com és la immigració a França. Una família adinerada i les seves filles, totes emparellades amb nois de races i religions diferents, és l’excusa per parlar de la pluralitat del país veí.
En aquesta representació de la pluralitat és on acaben les complicacions i els temes més seriosos. La comèdia busca la ‘taquilla fàcil’ amb una pàtina comercial que l’allunya de les cintes més clàssiques de la tradició francesa, molt més subtils. Amb papers molt ben trobats com els dels pares de família, així com de la filla petita, l’última a tenir parella i que provoca la posada en marxa de la trama, el guió ofereix bons moments com la relació entre els cunyats. Les discussions entre ells presenten uns diàlegs molt frescos, sense oblidar el tracte entre religions.
El títol que ens ocupa planteja una trama poc complicada de final dolç i planer, molt esperat. Podríem dir, per tant, que la proposta perd la força del plantejament i d’una bona primera part a mesura que avança el metratge.
