“Ocho Apellidos Vascos” és l’última pel·lícula espanyola que ha trencat el rànquing de taquilla a tot l’estat. Part del seu èxit radica en el fet que es tracta d’una història entretinguda, amb un humor molt lleuger i entenedor, poder massa i tot, en què es fa una caricatura, sempre des del respecte, dels bascos i els andalusos. Així, si ets basc, hauràs d’aprendre a riure de tu mateix per gaudir de la trama, i els que no ho són tindran una visió un pèl brusca dels natius del País Basc.
A grans trets, la idea general és una història d’amor no correspost. Rafa, interpretat amb encert per Dani Rovira -monologuista convertit en estrella mediàtica gràcies al seu paper-, és un noi sevillà que decideix deixar la seva terra natal per seguir l’Amaia -Clara Lago-, una jove basca de fortes conviccions i caràcter. Un seguit de malentesos faran que el jove s’hagi de fer passar per un autèntic jove basc.
La trama, rebuscada i enrevessada per crear situacions còmiques, va pujant de tot fins a culminar, però, en un final massa esperat i poc apoteòsic que pot deixar indiferent i sense marcar a l’espectador. En definitiva, una història previsible nascuda d’una idea força enginyosa.
