Diagnòstic:
David O. Russell, que des de fa pocs anys s’ha convertit en un dels directors de moda a Hollywood, es pot permetre contractar grans actors pels seus films. Precisament això, juntament amb un guió que dóna una fonamental importància al desenvolupament dels personatges, acaba sent la pedra angular de La Gran Estafa Americana, on les brutals interpretacions del seus protagonistes porten tot el pes de manera molt notable.
Magnífica caracterització de finals dels anys 70, amb un guió ple de girs i petites sorpreses, algunes d’elles força previsibles, tot s’ha de dir, que ens permeten endinsar-nos en el món del joc, l’estafa i la corrupció política dels Estats Units de l’època.
A nivell individual, segurament estem davant del segon Oscar consecutiu que s’emporti Jennifer Lawrence, la nova estrella de Hollywood, a qui tant li pots donar una comèdia, una aventura fantàstica, com un drama d’època, que ella et clava el paper. En aquest cas, una mestressa de casa histriònica que no causa més que problemes a l’estafador protagonista.
Però no només ella està magnífica.Bradley Cooper, com agent del FBI embriagat de poder quan comença a divisar l’èxit de la seva carrera. Amy Adams, i els seus escots, com a estafadora disposada a tot per sortir-se amb la seva, o el mateix Christian Bale, que no deixa de fer canvis dràstics de fesomia d’una pel·lícula a una altra, com a estafador gras extremadament segur d’ell mateix.
Això sí, no tot és positiu, doncs la pel·lícula, en diverses fases, peca de falta de ritme. En part degut a com es recrea en les interpretacions dels personatges, però que a la llarga despisten sobre la trama de fons del mateix film. En qualsevol cas, i més ara que estem en temps d’Oscar, una gran opció per anar a gaudir una mica més de dues hores al cinema.
