Diagnòstic:
El primer que un pensa en els primers instants de Gravity és que ens trobem davant un film on tots els seus plans estan pensats per intentar aprofitar al màxim totes aquelles sensacions que ens pot donar el 3D. És la intenció de Cuarón i, probablement, des de la pròpia Avatar, cap altra pel·lícula no arribava a un resultat similar.
Més enllà d’això, gaudirem d’uns 90 minuts d’angoixa ambientats ben a prop de la superfície terrestre, on la Doctora Ryan Stone, interpretada per Sandra Bullock, es veu obligada a lluitar per sobreviure en les condicions més inhòspites. Tindrà l’ajuda d’un experimentat astronauta com és Matt Kowalski, George Clooney en un paper secundari en temps però molt important de cara al desenvolupament final del film.
Cuarón aconsegueix que tant la història com tot l’embolcall en 3 dimensions lliguin, en lloc de fer perdre força a la narració. L’espectacularitat d’un univers tridimensional, fa que la sensació de dramatisme que viu la Stone es vegi magnificada i arriba de forma més intensa a l’espectador. També hi ajuda que ens trobem davant d’una de les cintes on Sandra Bullock demostra saber interpretar, més enllà de tots els clixés pels quals s’havia caracteritzat i que, per sort, cada cop va abandonant més.
Finalment, l’últim aspecte que permet donar aquesta sensació d’angoixa i dramatisme real, és la intenció del director de dotar la pel·lícula del màxim realisme científic, en les circumstàncies i condicions que ens trobaríem a l’espai exterior, més enllà d’alguna llicència cinematogràfica que, de ben segur, es justifica pel bé del film.
En definitiva, Gravity és una magnífica tria si ens agrada el que pot donar de si el cinema quan intenta lligar el progrés de les tècniques cinematogràfiques amb una de les parts bàsiques a l’hora de determinar si és bona o no, la narració de la mateixa.
