LaDada:
El debut en la direcció del jove Dani de la Orden té una distribució que ha permès, a més de la seva projecció en un nombre determinat de sales de cinema, poder veure-la d’estrena en una edició en DVD i a través de la plataforma digital filmin.es
Diagnòstic:
Les noves fornades de les escoles de cinema tenen el que, precisament, li manca a molts dels cineastes espanyols consagrats: una visió fresca i comercial del cinema. No parlem d’una comercialitat en el mal sentit, sinó en aquella manera de fer que connecta amb molta gent sense deixar d’oferir un bon producte. Dani de la Orden ofereix a ‘Barcelona, nit d’estiu’ la seva particular visió de les pel·lícules d’històries creuades com ‘Paris, je t’aime’ però a la catalana. Com si hagués fet alquímia per convertir en cinema les històries de les cançons de Manel, els Amics de les Arts o un dels actors de la cinta, Joan Dausà, també autor de la banda sonora.
Barcelona i els protagonistes d’aquestes sis històries d’amor i desamor fugen d’una Catalunya perfecta, barregen català i castellà en els seus diàlegs i van a discoteques i escenaris freqüentats de veritat pels joves de la seva edat. Les seves converses i les seves maneres de fer fugen de la correcció i impostura tan habitual en els productes autòctons i les sèries de TV3.
Aquesta veritat dels personatges contrasta amb una forma de rodar que pot recordar a certs anuncis de cervesa. No és una mala aproximació a les històries. Destacar els detalls o fer ús de la càmera lenta pot semblar una trampa però ningú pot negar que funcioni i que deixi un molt bon regust a un espectador que molt poc ha d’haver viscut per no sentir-se identificat per l’estira-i-arronsa dels ‘descobriments’ Miki Esparbé i Bárbara Santa-Cruz, la timidesa de Dausà o la naturalitat dels joves Francesc Colomer i Míriam Planas.
