L’argument:
L’any 2159, els rics viuen a l’estació espacial Elysium, i tots els altres, sobreviuen com poden a la terra.
Diagnòstic:
Neil Blomkamp va entrar en l’escena cinematogràfica amb la reconeguda Distrito 9, una cinta de ciència-ficció que buscava el realisme i la credibilitat en una història d’extraterrestres.
El director i guionista sud-africà sembla voler-se especialitzar en aquest tipus de cinema perquè la seva segona pel·lícula, Elysium, parteix de la mateixa base. Blomkamp agafa una premissa de denúncia social molt identificable amb la societat actual -les desigualtats entre rics i pobres- i li injecta el futurisme i els efectes especials que s’esperen de tota cinta de ciència-ficció. La història d’aquest Matt Damon de classe baixa que busca una vida millor per a ell i els seus a Elysium, l’estació espacial dels rics, connectarà amb gran part de la societat i potser farà pujar la mosca al nas a molts altres.
El director sap fer servir les eines de les grans produccions -un disseny de producció, una ambientació i uns efectes especials impecables- per a un producte que potser acaba perdent una mica de força en el seu missatge social però que sap mantenir la tensió, enganxar l’espectador i oferir una pel·lícula d’acció i entreteniment que no baixa el ritme en cap moment.
Matt Damon manté la seva provada eficàcia però Blomkamp acaba malgastant el potencial de la, en principi, “dolenta” de la cinta, Jodie Foster, en favor del seu actor fetitxe, Sharlto Copley, i el seu paper de soldat de fortuna amb gust per la violència i la sang.
Rodona cinta d’entreteniment que no arriba a les cotes del debut del director però que el consolida com un nom important en la ciència-ficció ben treballada i sense exageracions innecessàries.
