L’argument:
Mike Wazowski i James P. Sullivan no sempre van ser amics inseparables. Quan es van conèixer a la Universitat de Monstres, no es podien suportar.
Diagnòstic:
Com si haguessin volgut seguir l’evolució vital dels nens que van veure la primera entrega de la saga, Disney i Pixar decideixen apostar per una “pel·lícula d’universitaris” per a la segona entrega d’una cinta -Monstruos S.A- que era, a la vegada, retrat de dos adults, treballadors d’una fàbrica, i reinvenció dels mites i pors dels més petits. Aquest segon punt, “l’esferificació” dels mites del cinema de terror és manté en aquesta ‘Monstruos University’ que sembla menys rodona que la primera però que, en realitat, del que peca és de fer servir de base un gènere molt vist al cinema americà i una mica menystingut: el d’universitats, gamberrades i fraternitats.
Aquest punt, el naixement de l’amistat i el camí cap a la vida adulta dels dos protagonistes té punts a favor i en contra que fan desequilibrar aquesta nova incursió a l’univers dels monstres personificats en comparació amb la primera entrega.
El replantejament d’esquemes socials de dos adults en contraposició amb les històries de por de la vora del foc s’equilibraven més fàcilment que aquest dos joves que busquen el seu lloc a la vida entre jocs escolars. L’exemple clar el trobem en el tram final en que, aconseguit (o no) l’objectiu final ‘escolar’, els dos protagonistes viuen una ‘experiència’ adulta.
La pel·lícula aprofita això per donar un gir final ‘adult’ que li dóna a la cinta l’entitat que potser no té al llarg del metratge. No ens entenguem malament. Monstruos University guanya en diversió lleugera però potser perd en profunditat ‘Pixar’.
