L’argument:
En l’alta societat russa del segle XIX, Ana Karenina és una dona de bona posició que s’enamora del jove i atractiu oficial Vronski. Per viure la seva aventura, deixa el seu marit i el seu fill provocant un escàndol en l’època.Diagnòstic:
Joe Wright ha buscat fer una reinterpretació d’aquest clàssic de la literatura ambientant la història en un teatre. Així, l’acció passa en aquesta escenografia ‘teatral’ però es combina i ‘muta’ per convertir, per exemple, un gran paisatge rus -real- en un decorat o entre bambolines en un menjador familiar. Una fórmula per ‘rebaixar’ l’habitual opulència que s’espera d’una història tan russa. Això no treu, però, espectacularitat i detall als escenaris i al vestuari. Potser en aquest ‘truc’ escènic radica un dels secrets que fan d’aquesta història, que podria semblar llarga i feixuga, en prou distreta, gràcies a un bon ritme, tant de trama com de plans i seqüències. Fugint de l’encarcarament d’altres adaptacions.Keira Knightly ha demostrat ja, precisament entre altres a la seva anterior col·laboració amb Wright a Expiación, que pot portar el pes d’una obra d’esperit clàssic com aquesta. La seva barreja entre dolçor i bogeria aconsegueix transmetre el patiment de l’Ana Karenina del títol. En altres aspectes relacionats amb el repartiment, es podria posar en dubte Jude Law o Aaron Johnson com a adequats pels seus personatges. Però lliguen, precisament, en un dels aspectes criticables a aquesta adaptació: Una manca d’ànima russa.Tot i que en principi costa acostumar-se a peculiaritats com les dues maneres de referir-se al mateix personatge, un cop acostumat a aquesta peculiaritat russa, la cinta podria semblar ambientada a Londres. Més enllà d’alguna lletra ciríl·lica, la cinta hauria guanyat en credibilitat amb, encara que fos, uns extres amb trets més russos.
