Fets i no sentiments

La noche más oscura. Katheryn Bigelow. EUA. 2012

L’argument:

Història de la investigació d’una agent de la CIA que va portar a l’operació militar que va acabar amb la vida d’Osama Bin Laden a les 00:30 de la matinada de l’1 de maig de 2011.Diagnòstic:

La investigació per trobar Osama Bin Laden i, posteriorment, eliminar-lo, és un material dens, ple de noms, llocs i fets. A la vegada, aquest material suposa una porta oberta al patriotisme més ranci que poden oferir els americans. Per sort, ‘La noche más oscura’ és una gran mostra de com el cinema i els seus directors es poden distanciar del que expliquen i limitar-se a mostrar els fets ocorreguts sense obligar a l’espectador a sentir alguna cosa més que allò que li produeix de forma natural el que està veient. Katheryn Bigelow, que sembla haver agafat gust per les històries ‘militars’ després de l’Oscar per ‘En tierra hostil’, dirigeix una gran pel·lícula que mostra tot el procés que porta a l’eliminació de Bin Laden. No hi ha, però, discursos de presidents amb els ulls negats, no hi ha motius familiars que moguin els protagonistes, no hi ha muntatge d’escenes al voltant de l’oneig d’una bandera. El que hi ha és la progressiva obsessió d’una dona -una magnètica i també progressiva Jessica Chastain- per fer la seva feina. Una feina difícil. Bigelow simplifica la llarga investigació de 10 anys a través d’un mecanisme narratiu que utilitza els capítols per oferir una història que enganxa, amb un ritme cinematogràfic que agafa l’espectador i no el deixa anar fins que, igual com la protagonista, pot respirar tranquil un cop s’ha acomplert la missió. Un sospir final que, dins del context d’aquesta cinta que es podria considerar gairebé un ‘30 Minuts’ rodat com una gran producció de Hollywood, no va lligat a la venjança pels atemptats comesos sinó al final d’un camí que va omplir els minuts d’una jove i de tot un país.