L’argument
60 anys abans del Senyor del Anells, el hobbit Bilbo es veu arrossegat en una èpica aventura amb el mag Gandalf, el gris, i una companyia de 13 nans per reclamar el regne que anys enrere aquests van perdre a mans del drac Smaug.Diagnòstic
Peter Jackson torna a la Terra Mitjana per adaptar una història infantil de Tolkien “adornada” amb altres textos ambientats en la història d’aquesta terra plena d’elfs, nans i orcs. La paraula clau abans d’analitzar la primera entrega de la trilogia del Hobbit és ‘infantil’. Amb un origen com aquest, una història d’aventures per entretenir els fills de l’autor, que ningú esperi un nivell d’èpica i profunditat similar a la densa trilogia del Senyor dels Anells. Si s’espera una oferta similar, hi haurà decepció. Si s’aposta, d’altra banda, per gaudir d’una pel·lícula d’aventures en un món de fantasia com van ser en el seu moment, per exemple, Willow o la Princesa Promesa, el viatge és prou entretingut. El món visual creat a la primera trilogia és tan ric que ja val la pena aquest segon viatge. En aquesta ocasió, sobretot, amb molt més humor aportat pel mateix Bilbo interpretat per Martin Freeman, la seva relació amb el mag Gandalf i, sobretot, els 14 nans que volen recuperar el seu regne. Com sempre, Jackson funciona molt bé en aquelles narracions de batalles passades -que ajuden aquí a situar i enriquir una odissea plena de persecucions-. A l’hora d’allargar la trama d’un llibre de 300 pàgines per ocupar tres títols, el director se’n surt prou a les lluites i paranys que es troben els protagonistes però no li acaba de quadrar el pròleg que motiva la narració en el que reapareix no només el Bilbo adult interpretat per Ian Holm sinó també un innecessari Frodo. Un cop ‘el present’ es deixa enrere, la cinta es posa en marxa sense frens i suposa una bona manera de visitar, amb ulls nous, una terra ja coneguda.
