L’argument: Després d’un naufragi al mig de l’oceà Pacífic, el jove hindú Pi, fill del guarda d’un zoo que viatjava de l’Índia a Canadà, es troba en un vaixell salvavides amb un únic supervivent, un tigre de bengala amb qui viurà una emocionant i inesperada aventura.VIDEOEntrar en una sala de cinema i no tenir ni la menor idea del que veuràs durant les següents dues hores. Aquest és l’estat ideal per enfrontar-se a la pel·lícula filosòfica ‘La Vida de Pi’ d’Ang Lee. Una definició, aquesta de ‘filosòfica’, que pot provocar el rebuig de bona part del públic. No cal patir. Amb una història que, en el fons, va sobre les pors d’un mateix i la voluntat de creure en alguna cosa, Ang Lee en sap construir una pel·lícula que no avorreix, que et col·loca en el centre de l’acció i que, finalment, capgira tot el que has vist fins aquell moment per plantejar-te grans preguntes sobre el que acabes de veure i, en general, sobre la vida. Fer reflexionar entretenint és el gran èxit d’una cinta que, això sí, quan revela el seu ‘truc’ pot provocar un punt de frustració, una descol·locació que deixa pas, de seguida, a l’anàlisi i a la reflexió. El ‘truc’ provoca que la cinta necessiti -o permeti- un segon visionat des d’un nou punt de vista, amb les cartes sobre la taula.Més enllà del rerefons, Lee sap fer ús de tota la màgia del cinema i els efectes especials per explicar un conte visual que aprofita tots els recursos del setè art. Els actors, molt correctes, especialment el jove Suraj Sharma, són part d’una gran història que comença amb tocs de realitat màgica a l’estil d’Amélie i que acaba derivant en una aventura en alta mar que, potser, s’acaba allargant massa. Una retallada d’un quart d’hora no li hauria anat gens malament a una història maca i ben narrada que lliga amb les faules clàssiques. En aquest cas, però, no hi ha llebres i tortugues. Hi ha tigres de bengala.{mosimage?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen>