L’argument:
Els Guardians Immortals són un grup format per personatges com el Pare Noel o el conill de Pasqua. Quan un maligne esperit accepta el repte de destruir el món, els herois hauran d’unir les seves forces per protegir els nens i nenes del món.Diagnòstic:
Les produccions cinematogràfiques i televisives semblen haver descobert aquella màgia infantil que es creava quan joguines de diferents origens convivien en històries produïdes per la ment infantil. Els Action Man acabaven casats amb les Barbie amb els Power Rangers com a testimonis. Cintes com ‘Los Vengadores’ o sèries com ‘Érase una vez’ agafen aquesta “fórmula” i en creen les seves pròpies mitologies amb personatges diferents, ja coneguts per l’audiència, i les dinàmiques que es creen acaben generant propostes interessants. En la mateixa línia ens arriba aquesta ‘El origen de los guardianes’, basada en els contes de William Joyce amb la col·laboració -sobretot en la vessant més fosca- de Guillermo del Toro com a productor. Una unió entre llum i foscor que, amb l’ajuda d’un ritme frenètic a l’estil videojoc per a la generació 2.0, acaba donant una entretinguda història en la que personatges de l’imaginari infantil -el Pare Noel, Jack Frost, la fada de les dents, el conill de Pasqua i l’home de sorra- uneixen les seves forces per lluitar contra un enemic comú. Un modern disseny de personatges per a una cinta que una de les pegues que té és el caràcter poc universal d’uns personatges que, més enllà del Pare Noel, són poc coneguts arreu del món i molt concrets de les festivitats americanes. Si té èxit acabarà produint noves aventures, de ben segur, però a aquest “supergrup”, per fer-lo més de la terra, li haurien faltat els reis acompanyats pel tió.
