L’argument:
L’any 2072 els assassinats estan prohibits i les víctimes són enviades a través del temps al passat on els loopers, assassins a sou, s’encarreguen d’eliminar-los. Un dels loopers rep l’encàrrec d’eliminar el seu jo del futur.Diagnòstic:
Barrejar viatges en el temps, violència, drogues, sentiments i coherència en una pel·lícula, així, com a plantejament inicial, sembla condemnat a resultar un film de classe B amb més pena que glòria. No és el cas del film de Rian Johnson, ja que ens veiem atrapats en un inquietant thriller, amb una part important de psicològic, on jugar amb les lleis de la física i la relativitat no suposen un problema sinó un a més a més. Jugar amb el concepte del temps, presentant una idea que pot semblar creïble a l’espectador i desenvolupar-la sense mai arribar a perdre la coherència necessària. Hiperrealista en les imatges, sobretot les de violència, sembla que segueix una estètica que va posar de moda Drive, a finals del 2011. Plans molt ben aconseguits, amb uns efectes especials que queden més que correctes, ajudant a aconseguir un millor embolcall. Finalment, també seria interessant remarcar el paper dels actors, amb una de les noves cares -tot i que lleugerament modificada pel film- més cotitzades del cinema nord-americà , Joseph Gordon-Levitt, donant credibilitat al personatge d’assassí assalariat i, és clar, hem de considerar a Bruce Willis, el prototip d’individu per qui sembla feta qualsevol pel·lícula d’acció, sense deixar de considerar uns matisos morals importants que han anat modelant el caràcter del personatge. Sense oblidar-nos d’Emily Blunt, com a jove mare completament superada per les circumstàncies.En definitiva, una gran sessió de ciència ficció i acció que, si es té l’ocasió, val la pena no perdre’s. 
