L’argument:
Quan la seva estimada mascota, el gos Sparky, perd la vida, el petit Victor decideix fer un experiment científic per intentar tornar-li la vida. Diagnòstic:
Quan es relaciona el nom de Tim Burton amb animació, hom espera veure genialitats com les seves “Pesadilla antes de Navidad” o “la núvia cadàver”. Malgrat tot, és impossible no tenir certes reticències vistes les seves últimes pel·lícules, aquest cop de carn i ossos, que més aviat no feien altre cosa que decebre.Per sort, a Frankenweenie, recuperem el Burton més autèntic. Ambientat en un característic ambient un punt monstruós, la pel·lícula desenvolupa una versió del clàssic de Mary Shelley, del Dr. Frankenstein. En aquest cas, els Frankenstein són una família del tot corrent, on el seu fill, el jove Victor, sense pràcticament vida social, passa les hores amb el seu gos Sparky. Un desafortunat accident s’emporta la vida de la mascota. Mig inspirat pel seu professor de ciència sui generis, el nen prova de tornar-lo a la vida amb èxit. El film, està absolutament ple de referències a tots els clàssics del terror, dotant-lo d’un toc d’humor àcid absolutament característic. Personatges buscadament plans i estigmatitzats, ambientacions terrorífiques, tempestes, judicis populars, etc. Tot allò que ens passa pel cap quan pensem en el gènere té el seu espai a la pel·lícula, amb el mèrit de saber-ho servir en la seva justa mesura, sense fer-se massa pesat ni previsible. I sense descuidar ni l’argument ni els tempos necessaris per tenir un ritme correcte en tot moment. En definitiva, un més que interessant entreteniment, que esperem que serveixi al director californià per pensar en el seu Victor Frankenstein quan doni el proper paper protagonista a Jonnhy Depp.
