L’argument:
Quatre històries independents a la ciutat de Roma. Un matrimoni americà que coneix el promès de la seva filla. Un italià confós amb una estrella del cinema. Un arquitecte americà que visita la ciutat amb els seus amics. I uns joves acabats de casar que es perden.Diagnòstic:
Fidel a la seva cita anual, Woody Allen ha portat a la gran pantalla una altra de les ciutats europees més mítiques del món: Roma. Ara bé, la capital italiana apareix ben poc. És, senzillament, l’escenari dels fets. Un espai on els personatges se succeeixen enmig d’infidelitats i tòpics. Uns quants turistes col·locats a Roma per desenvolupar una cinta plena de tòpics mastegats i gens sorprenents: la fama és accessible i incoherent, les temptacions ens fan trontollar... i l’amor es pot viure de moltes maneres. Per tant, sí, és banal i irrellevant. Però manté l’atenció perquè Allen és un mestre guionista. Diàlegs graciosos, humor treballat i la seva reaparició en pantalla interpretant un home que enyora els seus anys de glòria són els punts que aguanten el film. Les quatre històries independents que mostra i que reflexionen sobre l’amor, la fama i la vida en general, tenen com a objectiu homenatjar els episodis del cinema italià dels anys seixanta. Tanmateix, el resultat que se n’obté és un film desordenat, sense forma i amb un contingut poc encaixat. ‘A Roma con amor’ és, doncs, un còctel delirant i surrealista. Però Woody Allen és Woody Allen. Té un lloc en el panorama cinematogràfic. Oscaritzat, aplaudit i reconegut arreu del món. Allen es pot permetre no fer pel·lícules brillants. I és clar, no oblidem que el novaiorquès les fa perquè li agrada fer-les, per res més. 
